Què és el TDAH
L'acrònim TDAH significa Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat.
Cal indicar que un trastorn no és una malaltia. És un conjunt de símptomes, accions o comportaments inadaptats que no tenen la seva base en un agent patogen, com pugui ser un virus. Sol estar associat a alteracions del sistema cognitiu o afectiu que es produeixen durant el desenvolupament i les seves causes no són ben conegudes o no són
conegudes en absolut.
Doncs bé, i en aquest sentit, en el TDAH el conjunt d'accions o comportaments que estan alterats fan referència principalment a tres tipus de conductes: inatenció, hiperactivitat i impulsivitat.
El concepte d'inatenció es pot referir a dos tipus de comportament. El primer es concreta en que el nen “no sse n'adona de la presència o de la importància d'un determinat estímul". El segon es refereix a la “incompetència del nin per seguir fixant-se durant un temps en aspectes concrets de la situació que requereixen aquesta tenacitat”.
En el primer cas parlem d'una falta d'orientació cap als estímuls que es presenten en una determinada situació i als quals resultaria adaptatiu el fet de fixar-se i, per contra, s'atén a altres estímuls d'aquesta mateixa situació que des del punt de vista adaptatiu són irrellevants, a això li diem "dispersió de l'atenció". Per exemple, en una classe el professor fa de model en la pissarra per exposar un procediment per solucionar un determinat tipus de problema i l'alumne, en lloc d'orientar-se cap al que fa i diu el professor, dirigeix la seva atenció a cap als seus propis pensaments relacionats amb un altre tipus d'experiències. És a dir, no connecta amb el model i es perd un aprenentatge.
Si aquesta falta d'orientació cap a l'estímul rellevant és puntual, llavors no té perquè constituir problema. Però si es presenta de forma recurrent, repetitiva, cap a models o accions adaptatius, la podem considerar com un dèficit. No orientar-se cap al que va a fer o dir el professor, no obrir una determinada pàgina del llibre amb la intenció de realitzar un determinat exercici quan toca fer-ho, no obrir l'agenda per apuntar i un llarg etcètera, unit a la focalització cap a altres aspectes de la situació irrellevants (orientar-se cap a la broma que fa un altre company durant el temps en el qual el professor explica, o mirar per la finestra, entotsolar-se,...)es constitueix en un seriós problema. Si aquesta falta d'orientació, repeteixo, es reprodueix amb alta freqüència, llavors la podem considerar com un dèficit per orientar-se cap al que és necessari atendre. És a dir, incapacitat per discriminar què és l'important des del punt de vista adaptatiu del que no ho és.
En el segon cas parlem de concentració, de tenacitat de l'atenció. És a dir, una vegada que ens hem fixat en el model, o en els aspectes rellevants de la situació, cal seguir orientat en això durant el temps necessari per fer nostre aquell coneixement, aquella explicació que la situació ens transmet. També aquí parlaríem de dèficit, d'incapacitat, quan de forma molt freqüent el nen, l'alumne, “abandona” aquesta comunicació i pansa a ocupar-se de “altres assumptes”.
Doncs bé, tant si es dóna el primer cas com el segon o tots dos, parlem de dèficit d'atenció. I si això ocorre de forma freqüent o recurrent, podem parlar de Trastorn per Dèficit d'Atenció.
La Hiperactivitat significa literalment excés d'activitat. De vegades la sobreactivitat ve reflectida per una abundància inusual de moviment. El nen, l'alumne, no sembla poder controlar el seu cos. Mou de forma incessant les cames o els peus, les mans. Canvia constantment de postura. S'aixeca molt freqüentment del seu seient. Es gira, fa ganyotes, xerra massa, etc.
Altres vegades l'excés d'activitat no és tan perceptible, és intern. El nen passa d'un pensament a un altre. Aparentment està calmat, no s'observa inquietud.
En tots dos casos, no obstant això, existeix una constant: el nen canvia ràpidament la seva orientació d'un estímul a un altre. “Es mou” d'un estímul a un altre". El fet que aquest excés de moviment s'observi o no és irrellevant. En tots dos casos existeix hiperactivitat.
Últimament, el DSM IV Revisat, que és el manual pel diagnòstic dels desordres i trastorns mentals de l'Associació Americana de Psiquiatria, considera l'existència de tres tipus de TDAH. Un d'ells complet, mixt, en el qual es presenten de forma freqüent i confluent el dèficit d'atenció i la hiperactivitat. L'altre solament fa referència al dèficit atencional en absència d'hiperactivitat. Finalment, l'últim se centra que només està present la hiperactivitat però no existeix dèficit d'atenció.
Finalment, cal parlar del tema de la Impulsivitat. Aquest tipus de conducta es produeix per la incapacitat que té el nen per contenir la seva resposta fins a assegurar-se de que és correcta. Per dir-ho d'una altra forma, no reflexiona. El resultat és l'anomenat tempteig en el qual l'alumne respon per atzar una vegada i una altra el que comporta cometre errors amb molta més freqüència que encerts.
Un tema d’enorme importància aquest de l’atenció. Els pares i professors han de tenir molt en compte el decisiu paper que juga en el procés d’ensenyament-aprenentatge i han de ser conscients que s’han de dedicar enormes esforços per ajudar a l’alumne en la maduració d’aquest aspecte.
Pep Jover Villanueva (orientador de la SCoop Manjon)